La realidad (ontología) según el dualismo ontológico de Platón, la realidad verdadera es el ámbito inteligible, porque es el único universal, necesario e inmutable (idealismo). El mundo sensible es un ámbito de segundo orden. Descartes distingue tres tipos de realidades: el mundo físico (las sustancias extensas), los seres humanos (las sustancias pensantes) y Dios (la sustancia infinita). La realidad, lo que Descartes llama “el mundo” está formado por el conjunto de las sustancias extensas,...
ANÀLISI: Mètode invocat en la tercera regla "conduir amb ordre els meus pensaments, començant pels objectes més simples i fàcils de conéixer per tal d'ascendir a poc a poc, gradualment,fins al conei- xement dels més complexos i suposant, fins i tot, un ordre entre aquells que no es precedeixen els uns als altres de manera natural". Així, aquest precepte exigeix ordre, que és l'essència mateixa del mètode. "El mètode consisteix a disposar en ordre aquelles coses a les quals s'ha de dirigir
...El 1900, Esp va consolidarla penetració al nord d’Africa. Amb la Conferència d’Algesires(06) o el tractat Hispanofrances(12), s’establí un protectorat a Marroc. A Esp li correspongué el Rif i per la costa Atlantica un enclavament(Ifni, Rio de Oro). Esp estava interessada en els possibles beneficis eco(ind, mineria..) i recompondre el prestigi d l’exercit./ La presencia dels esp allí es va veure resposta per cabiles. Els continus atacs van donar lloc a un dur contingent militar. El 09,...
CARACTERÍSTICAS DEL ESPERPENTO Y SU REFLEJO EN LUCES DE BOHEMIA
Lo fundamental del esperpento son: técnicas de deformación y distanciamiento, y un intento de profundizar en la vida miserable de España: crítica
En cuanto al distanciamiento, el recurso más utilizado por Valle-Inclán es el de adoptar un punto de vista “desde arriba” o “levantado en el aire”. Este consiste en separarse de lo que se va a contar, ponerse por encima de ello, no implicarse ni identificarse el autor con...
1.2 EFECTES DE LA REFORMA AGRÀRIA
Abolir els senyorius i els drets jurisdiccionals no va eliminar els drets dels antics senyors sobre les terres perquè aquets les van transformar en privades, cosa a la qual es van queixar els pagesos reclamant la terra que conreaven,però els tribunals estaven de part de la noblesa que era la propietària natural, llevat de que els pagesos tinguessin contractes. aixì que els pagesos no pagaven rendes però no van millorar, tot i que després de la reforma van...
La reforma liberal pretenia un millor repartiment de les terres entre la gent, ja que tradicionalment les terres havien estat en mans d’uns pocs (noblesa, església, ajuntaments,..) Així, al llarg del segle XIX la reforma agrària visqué les següents etapes:
Regnat de Josep I (1810-1814): Va ser la política de Josep Bonaparte la que inicià la reforma agrària. Es va promulgar la llei d’abolició del règim senyorial i la llei de desvinculació dels patrimonis. Pel que fa a les terres pròpies
CLASSES MITJANES: Es deffnelx per oposició als privilegiats i al baix proletariat. Està formada per aquelles persones d'ingresses regulars Peroque no son rics, que - atostumen a tenir un treball assaIariat.
ClASSES POPULARS: Sen la major part de poblacto agrupen un ventall de eettera socials que en revolució liberal eren el grup social desfavorit: antics artesan, Ilauradors pobres, jornalers sense terra i el nou Proletat. industrial•
TERRATINENTS AGRARIS: Grans propietaris de terres, nobles...
12i Descriu els aspectes més importants de l'obra teatral de Manuel de Pedrolo.
Manuel de Pedrolo (l'Aranyó 1918-Barcelona 1990) ha estat un dels nostres escriptors més llegits,
traduïts, i prolífics. Produí més de seixanta novel-les. setze peces teatrals, poesia, assaig i periodisme.
Treballà en el món editorial, traduí obres d'autors anglosaxons i francesos Va ser pioner tant en l'edició
com en la producció de novel-la negra i de ciència-ficció.
En la seua obra recrea una societat
11. Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys 70.
Després de la Guerra Civil (1936-1939), durant els anys de la immediata postguerra, el teatre en català
fou completament bandejat dels escenaris. A partir d'aleshores la represa fou lenta, i més encara a les
comarques valencianes. A mitjans des quaranta es permeteren representacions del sainet tradicional i, a
Catalunya, muntatges sobre obres romàntiques o realistes d'autors de preguera (S,oler, Guimerà)