Els sentiments morals no son innats, son adquirits
Els sentiments morals no son una part congènita de la naturalesa humana, no son uns components innats, constitutius de la nostra naturalesa. Sinó que emergeixen, son com un brot que sorgeix naturalment d’ella (de la nostra natura), susceptible de ser ensenyada en un alt grau de desenvolupament.
Per tant, segons Mill hi haurà d’haver una base natural,un fonament en la nostra naturalesa, que faci possible el sorgiment natural, espontani
...SANCIÓ ÚLTIMA DEL PRINCIPI D’UTILITAT
L’acceptació d’un principi moral comporta el reconeixement del fet que sento d’alguna manera una mena de força que m’empeny a evitar el seu incompliment. Es a dir, notem com una mena d’obligació en la consciència de cara a realitzar uns actes i evitar-ne els seus contraris.
Ens referim a lo que anomenem el “deure” moral : es tracta de la força d’oposició que es manifesta en la consciència quan intentem incomplir algun principi moral,...
El principi d’individualitat Segons mill s’ha d, trobar un principi, un criteri per poder decidir en cada cas, quan estaria justificat la societat pugui imposar les serves normes, les seves opinions mitjançant la compulsió, la reprovació, o la coacció als individus que manifestin una conducta diferent a la que preveu la majoria social; i l’Estat pugui intervenir, pugui regular mitjançant la llei aquells àmbits de conducta dels ciutadans, que es considerin pertinents.
“principi de
...L’obra: “ On Liberty”
És una aferrissada defensa dels drets de l'individu, enfront de l’exercici del poder de l'Estat i de la pressió que pot arribar a exercir l’opinió pública sobre l’individu. Una defensa de la llibertat de l’individu a tenir les seves pròpies conviccions i a posar-les en pràctica d'una manera absolutament lliure; en definitiva una proclama de la llibertat de la persona individual, entesa en els termes més estrictament liberals.Quin sentit del terme “llibertat”
...l’obligació moral : un sentiment d la ment
segons mill en qnsvl sistema moral), l’obligació del “deure” moral consisteix : “ en un sentiment en la nostra ment; un dolor més o menys intens q ens acompanya quan intentem violar aquell deure.” i se’ns manifesta recobert d diferents sensacions derivades d :la simpatia, l’amor, i en major grau del temor - formes del sentiment religiós - records d la infància - desig d ser apreciat per part dels al3...
aquesta complexitat ...
FORMACIÓ DE L’ UTILITARISME neix pk vl aturar l situació dinjustic i l degr en k es veu abocada mlta gent anglesa, per culpa d l revoluc ind, calia millr cndic d vida d l gent i les lleis dl poder han d pode tenir unes normes k puguin afavor d manera positiva i en felicit als ciutad.Un gover, ha de vetllar per tal que el benestar pugui arribar al major nombre de persones.
El legislador, el govern no pot girar la cara davant la situació laboral i social d’aquell moment : els horaris laborals,...
LA FORMACIÓ DE LES PARAULES.Una prova clara, segons Nietzche, que el llenguatge no coincideix amb la realitat la trobem en el procés de formació de les paraules.
Què és, exactament, una paraula? Nietzsche la defineix com «la reproducció en sons articulats d'una estimulació dels nervis». Per a entendre què vol dir-nos amb aquesta definició caldrà analitzar les distintes fases que es recorren a l'hora de formar les paraules:
1. L'ésser humà entra en contacte (per mitjà dels sentits)
...Lo dionisíac: Aquest principi s’inspiraria en el culte a Dionís, la divinitat que representa la força desmesurada de la natura, la força de les passions, dels instints, allò que manca d’ordre, el caos, lo que no esta definit, ni individualitzat.Seria la tendència contraposada a lo apol·lini; la tendència que busca anar més enllà de l’ordre i la representació ordenada de les coses, quan aquest ordre i representació ja no ens serveixen o no son suficients.Representa la desmesura...
LA REALITAT : VOLUNTAT DE PODER
Tots els éssers vius manifesten una tendència a superar-se, a transformar-se en noves formes superiors de vida, La vida segons Nietzsche, es una mena d’energia que tendeix adquirir cada vegada més força, més poder., l’anomena Nietzsche : “voluntat de poder”En el cas de l’home, aquesta voluntat de poder equivaldria a voluntat de força, de creació, d’afirmació de ser. Quedaria representada en l’estil de vida , de conducta de l’antiga aristocràcia...