Depotisme il·lustrat: Mill ens explicarà la no utilitat del dictador benèvol, disposat a promoure la felicitat de la majoria, perquè la seva comesa seria inassolible. No pot un home assolir la felicitat dels altres ja que la felicitat és una conquesta humana que requereix el concurs de, almenys, una majoria de la humanitat; sent així mateix un fruit del desenvolupament de les capacitats d'autogovern i de participació en la vida pública. La societat és tant més feliç com més gran és...
Utilitarisme Universalista: Para Mill (utilitarisme universalista), en canvi, donat l'estat actual de les nostres societats, ha de distingir-se entre la satisfacció purament privada i el bé públic. El sacrifici d'un individu pel bé públic ha de considerar-se la virtut més alta. D'aquesta manera, maximitzar la suma total de felicitat o de plaer, considerant imparcialment els interessos de tots aquells que estan concernits per un acte en concret, és l'objectiu de qualsevol decisió que...
C. El paper de l'educació: il·lustrar i preparar per a la democràcia
Les institucions socials i polítiques han de treballar perquè els individus puguin conrear adequadament les seves facultats superiors i puguin desenvolupar-se lliurement. Això, de fet, és l'única cosa que les justifica, ja que la qualitat d'un Estat no es determina sinó segons la qualitat moral dels membres que ho componen. L'Estat ha de fer obligatòria l'educació precisament perquè la democràcia necessita de la força...
B. El paper de l'Estat
Amb el principi utilitarista del bé comú Mill vulgues mitigar la desigualtat mitjançant la intervenció de l'Estat fent que aquest limiti per llei la jornada laboral, prohibeixi el treball infantil, promogui la salut i l'educació, equipés als homes i les dones. D'altra banda, no qüestiona radicalment el capitalisme, els valors burgesos o el principi de no intervenció directa de l'Estat en matèria econòmica. El bé comú imposa una legislació social i laboral humanitzadores...
C. Límits al principi de la llibertat individual.
Mill analitza amb summe cuidat les legítimes formes de pressió social sobre els individus en matèria del que pertoca a la seva persona o concerneix als altres.
C.1.«Principi del dany»: la societat només pot limitar la llibertat d'una persona si aquesta amenaça amb fer mal a una altra. L'única raó legítima que pot tenir una comunitat per a usar la força contra algun dels seus membres és impedir que faci mal a altres individus, però...
Els utilitaristes buscaven un únic principi de racionalitat pràctica vàlid per a tots els casos que es podria resumir així: Són correctes totes aquelles accions, regles o institucions que procuren la major felicitat o el major benestar social.
La tendència d'una acció a produir felicitat o benestar és la utilitat d'aquesta acció segons Bentham. D'aquí prové el nom d'aquesta doctrina filosòfica: utilitarisme.
Aquest principi pot servir tant per a guiar l'activitat moral d'un individu...