Habits: Be proactive: I choose to do, i control my own feelings. Begin with the end in mind. mental creation precedes physical creation. Put first things first time and self management, eisenhower method Think win-win. Seek first to understand then to be understood. Synergize: the whole is greater than the sum of the parts. Sharpen the saw: by renewing the four dimensions: physic, mental, spiritual and social you can work more quickly and with less effort.
What is HRM: a function in organisations...
IVA: es un impuesto que grava la entrega de bienes y prestaciones de s, es un impuesto comunitario que se aplica a toda com.econ.europ. tipo gral: 21,reducido 10%, superreducido 4%. a nivel de liquidacion: iva devengado o repercutido, es el que cobra el empresario en sus entregas de bienes o prestaciones de servicios IVA reducible o soportado: es el que paga el empresario en comp o prest.ser. cuando sea repercutido sera un saldo a favor de hacienda y el empresario lo tendra que liquidar y sino saldo...
Per als economistes classics l'atur es deu a que els salaris superiors al nivell d'equilibri i llavors les empreses demanen na quantitat menor de ma d'obra. Si els salaris es reduissin al nivell We, l'atur desapareixeria. Per als economistes keynesians, l'atur no es deu al comportament dels salaris, sino al nivell suficient de la demanda agregada, (politica de demanda expansiva) Per mirar de reduir l'atur cal apel·lar dos tipus de politiques: 1. incidents sobre la demanda agregada i unes altres...
Concepte d'inversio: l'empresa per dur a terme les seves activitats necessita d'un conjunt d'elements o factors de produccio; per a la creacio de nous productes cal adquirir bens d'actiu no corrent (maquines, edificis, elements de transport...) i d'actiu corrent (materia primera, energia...). L'empresa aconsegueix els recursos que li calen per fer aquestes adquisicions del mercat de capitals. Les families, les empreses i l'estat actuen com a oferents de capital. Gracies a l'estalvi dels diferents...
8.1 Una nova cultura catalanista
El Decret de Nova Planta no havia impedit que la societat catalana mantingués la manera de viure pròpia (llengua col·loquial, costums, tradicions, organització de la família i del treball, etc.). Hi havia consciència del particularisme.
La societat catalana del segle XIX no escrivia ni utilitzava el català en actes de prestigi (disglòssia). No sensenyava a les escoles, i la no oficialitat el bandejava legalment.
La Renaixença fou un moviment cultural que...
7.1 El sistema polític de la Restauració*
Lartífex de la Restauració monàrquica fou Antonio
Cánovas del Castillo (antic unionista). Manisfest de
Sandhurst.
Les bases del sistema es fixaren en la nova Constitució
de 1876, un text moderat:
- Sobirania compartida.
- Dues cambres.
- Confessionalitat catòlica.
- Molts drets només eren reconeguts teòricament, perquè
després no van ser regulats.
- El sufragi va ser censatari (dret de vot per a grans
propietaris i homes amb títols acadèmics) fins el 1890....
6.3.3. El sorgiment del proletariat
La classe obrera sorgeix amb el creixement industrial, constituïda per la mà dobra assalariada de les fàbriques. (Barcelona tenia 54.000 obrers el 1856).
Les condicions de vida i de treball eren esgarrifoses.
6.4 Vida quotidiana i comportaments socials*
La societat isabelina es va estructurar com una simbiosi entre poderosos del passat i nous grups burgesos.
Molts dels nous rics van voler ennoblir-se i viure de rendes.
El gust burgès va definir-se per lostentació....
6.1 De la societat estamental a la societat de classes
La vella societat estamental va transformar-se en una societat classista amb els canvis produïts per la industrialització i les transformacions agràries.
Les classes socials es diferencien per la condició econòmica de les persones que en formen part, no per privilegis.
La classe social dominant la conformava la burgesia (propietaris, capitalistes) - es podria distingir entre alta, mitjana o baixa-, i la classe dominada la conformava el...
5.4 Lestructura industrial dEspanya
5.4.1 La indústria siderúrgica
La demanda de nous objectes, eines i màquines va
impulsar la moderna indústria siderúrgica.
Els primers alts forns van establir-se a Màlaga el 1832,
basats en el carbó vegetal. Als anys seixanta van destacarse
els asturians, que aprofitaven el carbó de la zona.
El 1882 va aparèixer el primer alt forn de nova tecnologia a
Biscaia, beneficiari del ferro basc i del coc anglès. La
siderúrgia basca va dominar el mercat espanyol. Els...