Les transformacions de l'agricultura
Els liberals van voler potenciar lactivitat agrícola, reduir la
mà dobra al camp, i orientar la producció cap al mercat.
Els intents de reforma agrària sacceleraven quan
governaven els progressistes.
Les fórmules aplicades (abolició del règim senyorial i
privatització mitjançant la desvinculació i les
desamortitzacions) no van reeixir perquè:
- No anaven acompanyades duna industrialització
generalitzada i paral·lela.
- El latifundisme es va reforçar, en especial...
Santa Maria del Mar Arquitectes: Berenguer de Montagut i Ramon Despuig i aixecada per iniciativa de Bernat Llull. 1329-1383, a Barcelona, estil gotic catala, pedra, sistema constructiu: arquitravat i voltat.
Vuit pilars de planta octogonal de 18m d'alçada i una separacio entre ells de 13m serveixen d'elements de suport de les coltes de creueria de la nau central i de les laterals, d'alçada gairebe identica, aixo dona la sensacio de que nomes hi ha una nau e gran amplitud, gracies a la falta d'obstacles...
Esglesia de Sant Vicenç de Cardona, arq. desconegut, cronologia: consagrada el 23 d'octubre de 1040. Ubicacio: situada sobre un turó a Cardona. Dimensions: longitud 49m, amplada 13m, alçada nau central 18.8. Materials: carreuons de pedra. Sistema constructiu: voltat. Tipologia: Temple cristia d'estil romanic. Elements de suport: murs de carreuons petits i una mica irregulars, pilars cruciformes amb pilastres i a l'exterior trobem contraforts. Elements sostinguts: Arcs de mig punt. Voltes d'...
Basilica de Santa Sofia de Constantinoble, arquitecte: Antemi de Tral·les i Isídor de Milet, 532-537, Constantinoble, Turquia (Istanbul), estil bizantí, maó i marbre, sistema constructiu: arquitravat i voltat, dimensions: rectangle de 69.70x80.90m 55,60 d'alt. Elements de suport. murs i columnes i pilars com a elements de suport bàsics, Contraforts. Elements sostinguts. Arcs de mig punt, volta de canó i aresta i cúpules. tipologia: temple.
Interior: Planta:
Edifici orientat W-E simbolisme....
L’obra poètica de Joan Maragall (1860-1911)
Maragall és sens dubte el poeta més significatiu del Modernisme.
Els temes de la seva poesia són comuns de la tradició poètica.
El tret més original i característic de la seva poesia és l’estil: sincer,
espontani i planer. La poesia de Maragall “no és què es diu sinó com es
diu”. És el ritme propi de les paraules plasmat en un estat sublim i privilegiat,
L’art del poeta per a Maragall consisteix a fixar i expressar l’emoció d’un...
4.4 La Primera República Espanyola (1873-1874)
L11 de febrer es va proclamar una forma de govern no
experimentada abans a Espanya: la República. El primer
president en va ser el català Estanislau Figueras.
Lexperiència republicana no va prosperar gaire temps:
només onze mesos. Durant aquest temps es succeïren les
vagues i insurreccions populars que volien aprofundir en les
reformes socials, les conspiracions antirepublicanes, i
lescissió entre republicans federalistes i unitaris (partidaris
dun estat...
4.1 Les causes de la revolució a
Crisi econòmica:
- Financera: Davallada de les cotitzacions de les accions
ferroviàries, del Deute Públic i daltres entitats financeres.
- Industrial: Pujada del preu del cotó per la guerra de
Secessió dels EUA.
- Crisi de subsistències, 1866-1868, per la carestia del blat.
Crisi política: fins i tot els unionistes safegiren al Pacte
dOstende.
4.2 La Revolució de Setembre de 1868
Els generals Serrano i Prim, i lalmirall Topete, van
encapçalar laixecament militar que...
3.4 La Dècada Moderada (1844-1854)
El maig de 1845 saprovà una nova Constitució* que
restringia el sufragi censatari i reforçava el poder de la
Corona, complementada per mesures del tot moderades i
altres amb sentit racionalitzador:
- El Senat, les diputacions i els ajuntaments quedaven sota
control de la Corona.
- Unificació i contribució directa dimpostos i centralització
de lAdministració (excepte País Basc i Navarra) partint de
la divisió provincial de 1833.
- Creació de la Guàrdia Civil...
3.1 La primera guerra carlina (1833-1840)
Les diferències ideològiques entre carlins (tradicionalistes:
Déu, Pàtria i Furs) i isabelins (reformistes) dugueren a
tres episodis denfrontament armat.
El carlisme era potent a les zones rurals del País Basc,
Navarra, Catalunya interior, Baix Aragó i Maestrat. Tenia el
suport del clergat, la petita noblesa i la pagesia.
La Primera o Guerra dels Set Anys va ser dura i es tancà
poc després del Conveni de Bergara (1839). Generals
carlins: Zumalacárregui,...