BARROC: periode entre renix i classicisme, XII. epoca fosca. Caract: Miguel de Cervantes i Shakespeare. Literatura castellana va experimentar el siglo de oro. El barroc planteja el moviment, l'infinitud, la paradoxa i la transgressió dels gèneresi les arts. Mostra un caracter dramatic i exuberant. Te un dramatisme centrat en el concepte tratalitzat de la lite i les arts. Creacio de grans escenografies, i els generes lite desenvolupen efectes dramatics diversos i el teatre esdeve un genere molt...
fer mans i mànigues: Esforçar-se molt per aconseguir alguna cosa.
fer més hores que un rellotge: Treballar molt, sense parar.
fer més por que una pedregada: fer molta por.
fer net: actuar lleialment.
fer orelles de marxant: fer-se el sord.
fer pam i pipa: fer un gest de burla.
fer Pasqua abans de Rams: Esperar un fill abans de casar-se.
fer peça: Ésser útil, fer servei, interessar, per a un fi determinat.
fer petar la xerrada: parlar molt.
fer retxes dins s’aigo: Treballar o esforçar-
New Deal - Franklin Delano Roosevelt. Demòcrata. Proposava augmentar l'intervenció de l'estat per reduir el dèficit, seguint les teories de Keynes i desmontatn les de Adam Smith. Van lluitar contra els descens dels preus (deflació) creant organismes per regular la producció i els preus. A través de la llei d'ajustament agrari, es va crear l'organisme: l'agricultural adjustament administration, per reduir la producció agraria i recuperar els preus. La llei nacional de recuperacio industrial...
TEATRE S XIX: romanticisme va trencar am la ilustracio i el neoclassicisme alora q recolli els interesos duna nova classe social: la burgesia industrial. les tendencies teatrals van afavorar la renaixensa, am un tipus mes culte i un altre de popular. Teatre popu i dagitacio: la renovacio i millora de formes populars va arribar al seu punt culminant am el sainet, retrat humoristic de la societat menestral i de les classes baixes q tenia un gran ressò colectiu, malgrat ser una péça marginada...
RENAIXENÇA: s XIX, del 1833 al 1877. Lantic regim va donar resposta a la crisi del trafic colonial, la guerra del frances i el trieni liberal. Caract: impuls de la producció literaria culta en llengua catalana després de segles de decadencia, es va regir per la conscienciacio nacionalista. S'origina amb la revista: La renaixensa. Al 83 es van publicar "da a la patria", de bonaventura carles aribau, "L'atlàntida" al 77 de jacint verdaguer i Angel guimerà fou proclamat mestre en Gai saber....
S. XIX: ROMANTICISMO Y REALISMO. Conflictos sociales, mentalidad exaltada, sociedad europea immersa en proceso revolucionario, realismo es el estilo mas pragmatico. El romanticismo contrapone lo ideal y lo real, el realismo trata de describir la sociedad tal como es, sin idealizarla. El escritor romantico usa la literatura para hablar de su agitado mundo interior, i el realista para hablar de la sociedad q le rodea. el romanticismo va atado al liberalismo al conectar con los movimientos politicos...
DOCUMENTAL: Llinatge genètic; Marcadors genètics; Diferències en el color de la pell; Races; Anàlisi genètica de fòssils; ADN mitocondrial; Els canvis climàtics; Mutació: canvis permanents en l'ADN que es transmeten a la descendència; Hipòtesis de l’origen de l’humà modern: Origen comú (+ acceptat) Multirregional.
COM EXPLIQUEM L’EVOLUCIÓ? és possible gràcies a la variabilitat (o diversitat entre individus) i la selecció natural.
LA RESPOSTA DE DARWIN: pensava en termes
...REFLEXIO FILO E.H: La filo es planteja qina es la nostra naturalesa i q ens fa diferents. A la filo occidental i a dues grans tradicions sobre la naturalesa del e.h.: dualisme: huma es un compost de dues substancies, anima i cos. Monisme materialista: e.h. es fet de materia, com la resta. el qe sanomena anima no es mes q una funcio del cos. CONCEPTE E.H FIL. GREGA: es el mes maravellos, es admirable xq formem part de la natura pero som diferents. gracies al llenguatge pot establir q es just i q...
Poesia segle XVI XVIII. Produccio literària: producció literària culta i elitista de les manifestacions literàries populars, de tradicio oral i molt poc vinculades a la cort ni cercles intelectuals. Va desarrollar durant la decadència creativitat i com a funció tenia marcar el ritme i l'expressio de la vida quotidiana i les festes ancestrals i entretenir el poble baix i analfabet. No és comparable al nivell arificiós de la culta, que questiona la la decadèncial literaria de 3 segles. Cristòfor
...