Cerrar podrá mis ojos la postrera

Cerrar podrá mis ojos la postrera – QuevedoÉste poema fué escrito por Francisco de Q. sus primeros poemas imitaban o parodiaban los de Luis de Góngora. Su estilo está muy vinculado a la influencia barroca por lo que en sus obras encontramos numerosas concisiones, elipsis y el cortesano juego con las palabras mediante el abuso de la anfibología. Era amante de la retórica, a veces ensayó con un estilo oratorio lleno de simetrías y antítesis. La poesía amorosa de Q, considerada la más...

See on Xuletas »

Romance del conde arnaldo y cancion de otoño en primavera

 Romance del conde Arnaldo: nos encontramos ante un romance viejo ya que su autor es anónimo. Estos poemas anónimos se han ido transmitiendo de forma oral. Dentro de éste romancero observamos que se presentan todas las características del romance. Destaca la gran variedad de tiempos verbales y el dialogo épico-lírico(narración), escrito todo de modo formal. También hay un fragmentarismo dentro de este poema (inicio repentino y final inacabado). Vemos que hay topicos épicos “bien oiréis…”...

See on Xuletas »

Els progressos de la industria 2

La diversificació de la industria catalana:A Catalunya la industria textil va mantener el predomini, però se’n va reduir: 1890 representava el 67,1% i el 1930 el 48,1%. El seu dinamisme va contribuir més al coneixement del producte industrial català. La industria catalana es va diversificar. Les industries basiques com la mineria, l’energia, la quimica, la del ciment i la siderurgica, i la industria lleugera com la del calçat, la del paper, i les arts gràfiques, van augmentar. Però la...

See on Wikiteka »

La intervencion de los estados units

La intervenció dels EEUU:Els Estats units havien fixat la seva area d'expansió preferent a la regió del carib i el pacífic. L'interés dels EEUU per Cuba venia de mes lluny i havia empès l'administració nord-americana a fer unes quantes ofertes de compra de l'illa, que Espanya sempre va refusar. El compromís americà amb la causa de l'independentisme cubà es va fer evident a partir de l'any1895,en que el president McKinley va mostrar obertament el seu suport als insurrectes. El president...

See on Xuletas »

Impacte de la gran guerra

5.La crisi del 1917 5.1 L’impacte de la Gran Guerra:L’estiu del 1914, durant el govern conservador d’Eduardo Dato, va esclatar la Primera Guerra Mundial. El govern va declarar la neutralitat d’Espanya, la qual cosa va permetre exportar productes industrials i agraris, pels quals els països combatents estaven disposats a pagar empresaris van poder fer grans negocis. L’exportacio d’una gran part de la produccio va provocar una puja dels preus interiors, pero no va anar acompanyada d’un

...

See on Xuletas »

La descomposicio del sistema

6. La descomposició del sistema(1917-1923)Entre el 1918 i el 23, la incapacitat dels governs per reformar el sistema politic, la forta conflictivitat social i les tensions politiques derivades de la guerra del marroc va dur el regim de la restauracio a una gran crisi. 6.1La fi del sistema del torn pacific: es va formar un govern de concentracio ( liders dinastics i catalanistes) pero diferencies entre coaliats van impedir feu un programa de reformes. 1918 es va tornar al sistema de torn i va crearse

...

See on Xuletas »

Catalanisme i republicanisme

3. Catalanisme i republicanisme (1901-1909) 3.1 La consolidació de la Lliga Regionalista:Al llarg de les primeres dècades del segleXX la Lliga es va consolidar com el partit hegemònic de Catalunya. El seu ideari, que Enric Prat de la Riba va definir a La nacionalitat catalana, reclamava el dret de Catalunya a l’autonomia política, però es mostrava disposat a intervenir en la política espanyola per tal de modernitzar i descentralitzar l’Estat. Destaquen Prat de Riba, que va ser el resonsable...

See on Xuletas »

La mancomunitat de catalunya

4.La Mancomunitat deCatalunya(1914-1925)4.1 El proces de formacio:El proces d’obtencio de la Macnomunitat va ser llarg i dificil i va haver de superar molts entrebancs. Els politics catalanistes eren conscients que la regeneracio de Catalunya necessitava un programa de millora de les infraestructures, la modernització del sistema educatiu i el foment de la llengua i de la cultura. Aquest objectius van convertir-se en el programa de la Diputacio de Barcelona, en que Enric Prat de la Riba va ser-...

See on Xuletas »