Déu/ Descartes considera que el jo pensant no és perfecte, però, malgrat això, el jo pensant posseeix la idea de perfecció. Així la idea de perfecció innata en nosaltres és la idea d’ésser perfecte: és la idea de Déu. Segons Descartes, aquesta idea de perfecció o de Déu no pot proveir de nosaltres, éssers imperfectes; aleshores, ha estat una realitat divina que l’ha fet sorgir dins de les nostres ments./ És la idea innata de Déu./ La demostració de l’existència de Déu és...
Descartes/ El mètode/ El problema que ben aviat preocupà Descartes era el de la fonamentació del coneixement: com puc avançar amb seguretat en el camí del coneixement?/ La resposta de Descartes és la següent: la ciència té un mètode que li permet la seguretat en el coneixement, però a la filosofia li manca un mètode adequat. Així, Descartes introdueix un mètode matemàtic en la filosofia, per tal de dotar la raó humana d’un criteri de veritat definitiu i inapel·lable./ Descartes...
6. La Catalunya Autònoma: 6.1. El sistema de partits a Catalunya: A Catalunya el sistema de partits era diferent de la resta de l’estat./ El model PSOE-PP no s’ha consolidat a Catalunya, que presenta un sistema més pluripartidista./ El PSC va néixer de la fusió de dos grups socialistes de tradició catalanista./ CiU va sorgir com a coalició entre Convergència Democràtica de Catalunya, presidida per Jordi Pujol, i Unió Democràtica de Catalunya, liderada per Miquel Call./ La crisi del...
5. Els governs de la democràcia (1982-2008): 5.1. L’etapa de govern socialista (1982-1996): - Eleccions del 1982: PSOE va obtenir la majoria absoluta. Es va mantenir durant 4 legislatures. Felipe González (líder)./ · PSOE va obtenir deu milions de vots i Alianza Popular la meitat. 3r partit, Convergència i Unió, darrere es va situar la UCD, que va desaparèixer en poc temps./ · A Catalunya PSOE va obtenir un triomf indiscutit i després CiU./ El procés reformista: · Ampli programa de...
1.2. La construcció de la democràcia: Durant els mesos que seguiren l’aprovació de la Llei de reforma política va tenir lloc un procés d’intenses negociacions entre el govern i algunes forces polítiques democràtiques, així com uns discrets contactes amb el partit comunista (PCE), per tal de preparar les condicions per a la celebració d’eleccions generals. Mentrestant, al carrer i les universitats demanaven la democràcia./ Es va dissoldre el Tribunal d’Ordre Públic (TOP) i es van...
1. Els inicis de la transició (1975-1978): 1.1. Immobilistes, reformistes i rupturistes: El panorama polític a la mort del dictador (1975) presentava tres alternatives. Els immobilistes defensaven la continuïtat del franquisme; els reformistes apostaven per una reforma que havia de culminar en una lenta i limitada democratització del règim; i, finalment, la majoria de l’oposició antifranquista s’inclinava per la ruptura amb la dictadura i la construcció d’un nou sistema polític liderat...
punctual: puntual/ speaks politely: habla cortésmente/ arrives on time: llegue tiempo/ spontaneous: esponténeo/ mature: madur/ responsible: responsible/ team player: que treballa bé en equip/ has got common sense: tenir sentit comú/ cooperative: servicial, disposat a ajudar/ reliable: digne de confiança, formal/ dedicated: complidor/ organised: organitzat/ experienced: amb experiència/ work well under pressure: treballar bé sota pressió/ hard-working: treballador/ people skills: do de...
Les ciències morals/ Per a poder determinar què es el correcte moralment, Mill tracta d’establir un criteri únic i del qual en siguin deduïbles totes les normes de conducta que l’hagin de promoure. Aquest criteri, seguint els seus plantejaments utilitaristes, serà precisament el Principi d’Utilitat o de la Màxima Felicitat./ Mill no defensa un utilitarisme de l’acte, sinó un utilitarisme de la regla o de la norma. Examina quines normes de conducta estan d’acord amb la recerca de
...John Stuart Mill/ La lògica/ Si volem presentar l’utilitarisme com una autèntica ciència moral, primerament hem d0investigar de quina manera operen les ciències, quines en són les bases epistemològiques./ La lògica és per a Mill la teoria de la demostració, ja que estudia les maneres a partir de les quals és possible assolir coneixement. Per això, és la base de tota ciència. Ara bé, la lògica tan sols posseeix caràcter instrumental, no proporciona coneixement. El coneixement només...