patrimoni empresarial: cojunt de bens, drets i obligacion de una empresa valorats en relacio amb la finalitat a que es destinen.Comptabilitat: ciencai que estudia el patrimoni empresarial de manera estatica y dinamica (direccio, propietaris o accionistes, treballadors,creditors de l'empresa) fet comptable: operacions que transformen o modifiquen el patrimoni de l'empresa.(permutatiu, modificatiu, mixt) compte: es l'eina comptable que representa un grup d'elements patrimonials de caracteristiques...
ART GREC:fonament socioculturals d l'art grec:a)dimensio humana:l'home es la mesura de totes les coses.b)organitzacio politica:la polis(atenes:economia oberta comercial,regim democratic. Esparta:economia tancada,agricola,regim aristocratic)Context historic:cultura de la mediterrania oriental,religio politeista,antropocentrica,cultura socrates plato aristotil filosofia,arquimedes fisica, pitagores mates, una societat desigual i jerarquitzada, ciutadant lluires, esclaus, estrangers. Epoca arcaica:...
14 Document 2 de la pàgina 266-267 Fuero de los Españoles
1. Es tracta d’una selecció d’articles d’un document de caràcter jurídico-polític i social, elaborat el 17 de juliol de 1945 i anomenat Fuero de los españoles (idees). És una font primària o directa, ja que els articles foren escrits en el mateix moment dels fets.
2.- Situa el document en el seu context històric.
3.Acabada la II GM, la Dictadura va fer un canvi a contrarellotge davant el temor de la invasió de les potències
...Diferencies entre català occidental i oriental.
1 Distincio clara en l’articulacio de les vocals atones. Confusio en l’articulacio de les vocals atones: en general, la a i la e es neutralizen en [e] i la o i la u es neutralizen en [u ] 2 Mes presencia del so [e] pel fet de mantenir el mateix so del llatí vulgar. Mes presencia del so [e] pel fet d’haver modificat del so [e] del llatí vulgar.
3 Manteniment del diftong -gua final. Tendencia a reduir a unic so vocàlic del diftong -gua...
2. La classificació de les llengües
2.1 Criteris lingüístics: 2.1.1 Classificació genètica: La classificació genètica de les llengües es basa en la noció de parentiu lingüístic. Una família lingüística, doncs, es el conjunt de llengües que presenten un origen comú. 2.1.2 Classificació tipològica : Es basa en les similituds estructurals, es a dir, en la manera de formar les unitats lingüístiques, es classifiquen en: a) Ll. Aïllants: Es caracteritzen perquè, els elements...
humanismo:es una corriente cultural e ideologica q surge en italia a finales del sigloXV.(surge una concepcion antropocentrica de la vida-se valora lo terranal i el carpe diem-importancia a la razon como instrumento para comprender el mundo-interes x conocer la naturalesa y buscar un eqilibrio natural-la cultura grecorromana es objeto de estudio i fuente de inspiracion-se impone el ideal del cortesano.)Lirica:el siglo XVI vivira la renovacion de la lirica castellana gracias a la incorporacion de...
El espacio Existencia de tres núcleos espaciales representativos: Madrid, Valencia y Alcolea del Campo. Hay pocas descripciones de Madrid. Baroja prefiere captar los ambientes: la Facultad de Medicina, las salas del hospital, las casa de vecinos. Más abundantes serán las descripciones del paisaje valenciano y manchego, del que nos transmite magistralmente los ambientes locales, el calor o la luminosidad de la atmósfera.
El tiempo El último tercio del siglo XIX. El protagonista empieza la...
El título : Procede del Génesis (2, 9 y 17). Baroja colocará a Andrés Hurtado en un lugar y en una época determinados (España a finales del siglo XIX, en plena crisis finisecular) para mostrar, a través de su vida y de sus reflexiones, que el mundo no es un edén y que la felicidad en él es inasequible. El árbol de la ciencia es una de las novelas más representativas de Pio Baroja y de la crisis de fin de siglo que tanto influyó en todos los miembros de la generación del 98. Se trata...
Sociolingüistica: És la disciplina que estudia les interaccions entre la llengua i el medi social. Són temes destacats en l'estudi sociolinguistic l'us social de les llengües, de processos de substitució i de normalitzaciólinguistiques. Una llengua no és tan sols un mitja comunicatiu per relacionar-nos amb els altres; una llengua estambé una determinada manera de coneixer i d'interpretar el món. Cada llengua, doncs, es una cosmologia, una visió particular de la realitat, la concreta i...