16Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contemporània. Explica-ho. Va nàixer a València, el 1939. J.F. Mira sempre ha sigut un gran lector. Als 10 anys va llegir els grans clàssics castellans i als 12 anys a Blasco Ibañez. Va estudiar Filologia clàssica i s’especialitzà en Grec. Va fer el batxiller a la Universitat Gregoriana de Roma i la llicenciatura a la Universitat Lateranense. D’aquestes llargues temporades a Itàlia li ve la seua formació...
Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat contemporània i amb quins recursos literaris ho fa. Quim Monzó destaca per la seua prosa (l'originalitat). El seu llibre Selfservice (a la fi de la dècada dels 80), en col·laboració amb Biel Mesquida, demostra molt interés (vaig acabar llegint un dels seus llibres "Tot és mentida" i si es llegeix qualsevol dels seus llibres manté característiques molt seves) per la provocació d'escriure amb formes expressives...
Valora la repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època.
A partir dels anys 60 amb el desenrotllament econòmic incipient i els primers senyals de
crisi política del franquisme, es produeix un desenvolupament general de la literatura i,
evidentment, també de la literatura d’idees, de l’assaig. En aquest gènere a la literatura
catalana destaquen dos figures excepcionals: Josep Pla i Joan Fuster.
Fuster (Sueca 1922-1992) és l'assagista valencià més considerable de...
Explica l’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació amb el món
audiovisual.
Josep M. Benet i Jornet naix a Barcelona en 1940. Cursa els estudis de Llengües Romàniques.
Benet i Jornet, endut per la seva passió per l'escriptura, es va formar tant a través de les lectures
populars i en el món dels serials radiofònics, com a la universitat dels anys seixanta i a
l'EADAG, on va entrar en contacte amb Ricard Salvat o Maria Aurèlia Capmany, i el millor del
teatre català d'...
Descriu els aspectes més importants de l’obra teatral de Manuel de Pedrolo.
Manuel de Pedrolo (1918-1990), és un dels novel·listes més prolífics de la literatura catalana del segle
XX. Va ser un dels escriptors més llegits de la postguerra. Novel·lista, dramaturg, assagista, poeta i
traductor, la seua obra abraça quasi tots els gèneres literaris. La seua obra més coneguda, que va ser un
èxit de vendes és Mecanoscrit del segon origen, una historia de ciència-ficció, o Joc Brut, novel·la...
Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys 70.
La situació provocada per la Guerra Civil i per la postguerra no va ser la més adequada per a
l’activitat teatral: la prohibició fins a 1946 de representar obres en català; l’allunyament físic (a conseqüència de l’exili) i la marginació dels escenaris dels
dramaturgs catalans; la desconnexió absoluta amb les línies mestres del teatre
estranger contemporani i la prohibició, per part del règim,...
La poesia de Miquel Martí i Pol ha aconseguit una gran ressò social. Explica-ho i
raona-ho.
Miquel Martí Pol (1929 al 2003). És un dels poetes en llengua catalana
més populars i llegits. També va escriure assajos, prosa i traduccions.
Als 14 anys, deixa els estudis a l’escola i va començar a treballar en una
fàbrica del tèxtil fins que, al 1970 va contraure una malaltia, l’esclerosi múltiple, que l’obligà a
retirar-se i ficar-se a sa casa.
El reconeixement públic li ve amb...
Explica les característiques més importants de la producció poètica de Salvador
Espriu.
La seva poesia és essencial per a entendre la literatura catalana moderna. Va ser la
gran esperança de la narrativa breu en català abans de la guerra. Després de la
guerra, va optar per un “exili interior” amb el que es va contribuir a “salvar les
nostres paraules”, tornar a començar. Es va decantar per la poesia perquè li
permetia burlar la incultura de la censura espanyola. L’ obra d’...
Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.
Va naixer a Burjassot en 1924 i morirà a València en 1993. Inicia la seua producció
poètica en la postguerra i ho fa des de la perifèria literària. A l'inici dels 70 la seua obra arribà al carrer i es convertí en un símbol del País
Valencià. Joan Fuster i l'editor Climent, programaren el boom editorial de la
seua poesia i Llibre de Meravelles, es va convertir en un autèntic bestseller.
Era poeta exportable i popular....