Va traduir les Bucòliques de Virgir. Va estudiar a Barcelona, dret i filologia clàssica. Eugeni d’Ors, l’anomena professor de literatura a l’Escola de Bibliotecàries. Josep Carner li encarregà traduccions per a la Biblioteca literària. Va col·laborar amb Pompeu Fabra pel Diccionari. El 1934, fa un viatge a Grècia amb Salvador Espriu, Maria Antonia Salvà, Joan Texidor...
Josep Maria de Sagarra (Barcelona 1894-1961).
Descendent d’una antiga família de la noblesa catalana i fill d’un...
La novel·la dels anys 30 a Catalunya.
La novel·la havia estat rebutjada pels escriptors noucentistes, que veien aquest gènere com un producte d’entreteniment burgès, que no s’adeia amb les seves aspiracions. A partir de 1917, es fa palesa la necessitat de la novel·la en una cultura que pretén ser normal. S’inicia una polèmica a través de la premsa, que aprofundeix en el paper que desenvolupa el gènere novel·lesc en la societat i la cultura.
Josep M. de Sagarra publica l’any 1925,...
·La crisi de la identitat individual i col·lectiva en un món cada vegada més tecnificat, que aboca l’home contemporani a la soledat.
·La necessitat d’imposar la raó, sense abandonar la imaginació.
·Les dificultats per complit el desig, i per a viure l’amor plenament.
·La impossibilitat espiritual d’assolir l’absolut.
-Les irreals omegues. La tradició de l’art dels trobadors de tots els temps. Exemplifiquen l’estil més barroc. Estan escrits en vers lliure, amb decasíl·labs...
Autors avantguardistes
Joan Salvat-Papasseit. Neix a Barcelona l’any 1894. Poeta, de formació autodidacta i d’una família humil, és un dels representants més significatius de l’avantguardia a Catalunya. Orfe de pare, als 12 anys es va fer càrrec de la mare i del germà petit. Visqué a l’Asilo Naval Español. Cap al 1914, havia ingressat a la > (el va acostar a figures com Nietzsche, Ibsen, Maragall), on començà a escriure publicacions revolucionàries. S’inspirà en l’anarquisme...
-El surrealisme: va ser un producte del dadaisme. André Breton, va publicar el manifest fundacional l’any 1924, havia militat en el moviment dadà, però se’n va separar i va crear una nova teoria estètica: literatura, alliberada dels entrebancs del bon gust i de la lògica, havia de ser un mitjà per fugir del racionalisme, que només havia contribuït a l’empobriment de la civilització. Segons André Breton, si l’ésser humà està atent al seu ell la dimensió de la realitat, la...
L’avantguardisme i la crisi del llenguatge de les arts.
L’avantguardisme és el producte de la societat que va sorgir a la fi de la Revolució Industrial a Europa durant el segle XIX. Detonants més directes, la Primera Guerra Mundial (1914-1918): la tragèdia que va suposar el conflicte bèl·lic i que va provocar una crisi que va afectar tots els àmbits socials. El mot avantguardisme designa un conjunt de corrents estètics que palesen la crisi de les arts que va tenir lloc en el món occidental...
L’Escola Mallorquina: el primer intel·lectual que va teoritzar fou Josep Lluís Pons i Gallarça es concebia com un ideal que havien d’assolir els poetes i com l’aportació de Mallorca al moviment de la Renaixença que havia començat al Principal i era un grup de poetes mallorquins que comparteixen el mateix tipus de poesia i les característiques son: 1] Paisatge (Serra de Tramuntana), 2] Perfecció formal, 3] Depuració del llenguatge, 4] Contenció de sentiments.
Miquel Costa i Llobera...
Eugeni d’Ors; vida i obra (Barcelona 1881-1954). Va ser el primer intel·lectual que dedicà professionalment a l’escriptura, va ser la imatge de l’intel·lectual modern europeu. Va estudiar i va ser anomenat secretari de l’Institut d’Estudis Catalans. Hi hagué tensions amb Puig i Cadafalch, cosa que va fer que renunciés el càrrec de durador d’Instrucció Pública. Publicà articles a la secció “Glosari” a la Veu de Catalunya amb el pseudònim de Xènius i Pantarca i incluí...
Prudenci Bertrana (Tordera 1857-Barcelona 1941). Es va donar a conèixer amb Josafat (1905), es considera la seva millor novel·la i està completa d’elements de la novel·la decadentista. Narra la relació amorosa del monstruós campaner de l’església de Santa Maria amb Fireta, una prostituta que entra en la seva vida i en el seu món exclusiu. Acaba amb la perdició de Josafat. És una recreació de la bella i la bestia i té una clara referència a Quasimodo de Victor Hugo. Té una expressió...