ÈTICA EMOTIVISTA
* La teoria ètica de Hume es coneix com emotivisme moral i podríem resumir-lo dient que les idees morals i ètiques (allò que pensam que està bé o malament) deriven de les nostres emocions o sentiments.
* La nostra distinció entre el bé i el mal no obeeix a criteris racionals: no puc deduir o demostrar què és el bé i, evidentment, tampoc puc recórrer a una instància superior (com Déu) per justificar els valors morals ja que l'empirisme nega la possibilitat de tenir
...EL PROBLEMA DE LA INDUCCIÓ
És molt semblant al de la idea de causa i bàsicament se’n deriva d’ell. Mentre les relacions d’idees són de validesa universal, les qüestions de fet són sempre particulars. Qualsevol afirmació que és certa intuïtiva o deductivament és una relació d’idees i es demostra per pura operació del pensament amb independència del món i dels fets. Qualsevol afirmació que no reuneixi aquestes condicions i que apel·li a un fet del món és una qüestió de...
1. La llei de semblança: associam fàcilment idees semblants entre sí, identificam trets comuns i associem entre sí les idees que comparteixen aquests trets. Això ens permet identificar, conceptualitzar i crear categories, gèneres i grups d'idees. La llei de semblança ens fa pensar que idees semblants tindran propietats semblants tot i que això no sempre resulti cert.
2. La llei de contigüitat: fa referència a la contigüitat espacial i temporal. Associam entre sí idees que se'ns presenten...
LA PERCEPCIÓ: IMPRESSIONS I IDEES
La filosofia de Hume es pot explicar de forma molt resumida dient que tracta d'explicar com funciona la percepció humana. La percepció comprén tot el contingut de la consciència. Hume afirma que en la nostra ment només hi ha dos tipus de continguts: impressions i idees. Quan un estímul exterior impressiona de forma directa a través d'un òrgan sensorial la teva consciència es genera una impressió. Si hores més tard intentes reconstruir mentalment aquella...
Repoblació forestal: Tècnica forestal d'explotació que tracta de solucionar l'impacte medioambiental provocat per la tala excessiva de boscos o pels incendis. Consisteix en tornar a plantar arbres allà on s'hagués perdut una zona boscosa. La repoblació de valor major energètic és aquella on es tornen a plantar arbres on eren característics de la zona. No obstant, a vegades, no es té en compte aquests criteri i només responen a un interès comercial, pel que es planten arbres de ràpid...
Descartes i Déu
– Descartes és educat en un món culturalment cristià, i ell fou catòlic i va practicar el catolicisme, però visqué la major part de la seva vida adulta a països protestants on podia desenvolupar més lliurement el seu sistema filosòfic i on podia expressar-se lliurement i qüestionar alguns dogmes del catolicisme.
– El fet de no atrevir-se a publicar el seu tractat físic després de la condemna de Galileu demostra la prudència...
Res infinita
De la física i la metafísica cartesiana s'obté la necessitat d'una substància que no sigui finita. A aquesta substància no finita Descartes li dirà res infinita. Descartes parla de Déu i a més considera aquest Déu com a necessari lògicament en un univers com el que ens presenta i el dedueix amb tot un seguit d'arguments. Déu serà la segona idea innata demostrada per Descartes en el seu experiment mental.
Primerament, utilitza l'argument gnoseològic que consisteix en demostrar...
El dubte metòdic
– Descartes dubtava de tot el que es pogués dubtar i considerava falsa qualsevol afirmació sobre la que pogués dubtar tot i que fos mínimament. No perquè sigui falsa, sinó perquè no tenia la certesa que fos vertadera.
• De la primera cosa que s'ha de dubtar es dels nostres sentits, perquè constantment ens enganyen. No vol dir que tota la informació sigui falsa, per sí que podem dubtar de que sigui vertadera...
Racionalisme i cartesianisme
El cartesianisme és una forma de racionalisme. Tots els cartesians són racionalistes però no tots els racionalistes són cartesians. El racionalisme és un corrent filosòfic que defensa la supremacia de la raó sobre qualsevol altra forma de coneixement. Tot coneixement prové de la nostra raó. Una de les implicacions més importants d'aquesta afirmació és la necessitat de l'existència d'idees innates, prèvies a l 'experiència sensible com una contradicció...