– El compromís: • Va decidir quedar-se a Catalunya durant la dictadura i això el fa viure en una situació d'aïllament. El tema del compromís amb el seu poble apareix a tota la seva poesia (les referències a Sinera són constants, es tracta de Arenys escrit al revés, canviant la “y” per la “i”, i representa el seu món). • Però el l'obra que millor representa la seva anyorança és La pell de brau (1960), que fa referència a la forma que té la península als mapes, la qual
...J. V. FOIX Vida: – J. V. Foix és com va signar sempre les seves obres Josep Vicenç Foix. Es va dedicar al negoci de pastisser que havia iniciat el seu pare. Va començar la carrera de dret però no la va acabar, va ser un autodidacte interessat per les manifestacions artístiques i es va relacionar amb artistes de la seva època. – Al 1927 va ser quan es va donar a conèixer, però fins aquesta data desenvolupà una intensa activitat periodística on (als seus articles) feia
...Els personatge posseïdors de molts secrets, nomes fan palesa l’autèntica vida que han viscut quan, ja grans recorden. La novel·la presenta un vaivé constant en el temps i molts interrogant que havien quedat oberts a les primeres pàgines es van resolent a mesura que el lector va llegint. El pes dels records es importantíssim dins aquesta obra. L’autora desplega dins aquesta obra un ventall de tècniques narratives que donen a l’obra una riquesa enorme: narrador omniscient, monòleg interior
...Totes tres presenten trets d’una gran modernitat dins de la literatura del moment. Formen una trilogia amb un fons comú: l’estudi de la psicologia femenina a partir d’uns personatges, tres al·lotes, pertanyents a la burgesia barcelonina.Les novel.les que va escriure deprés de la Guerra Civil no tenen l’interès de les anteriors. No va acabar de trobar la continuïtat adequada de l’obra que havia iniciat anteriorment.També conreà poesia i teatre. Comèdies burgeses “Civilitzats,...
L'IMPERATIU CATEGÒRIC
– Kant defineix una norma moral essencial que justifica i sintetitza tota la seva teoria de l'autonomia moral, es coneix com a imperatiu categòric. Per a ell, una consciència moral autònoma no pot acudir a instàncies externes a ella per a decidir que està bé i què no, i per això es requereix d'una norma moral categòrica. L'enunciat més habitual de l'imperatiu categòric és el que diu més o menys “actua sempre com si volguessis que el teu deure de conducta
...– L'ètica emotivista dels empiristes es basava en l'atracció o repulsió que un determinat fet podia generar en el subjecte però Kant no pot acceptar-la (ja que la racionalitat hauria de ser el criteri per validar i determinar la bondat d'una acció). Per altra banda, la majoria de sistemes ètics anteriors eren el que es denomina ètiques materials, (determinaven quins fets concrets havien de ser considerats bons i quins dolents).
– L'ètica que ens proposarà Kant és una ètica formal,...
– El formalisme kantià fa referència a que el subjecte construeix la forma de l'objecte a través de l'experiència possible, aquella experiència en la que el subjecte dona forma a les coses, però en que no sap què són les coses en sí mateixes.
– El subjecte no és només allò que demostra l'existència de la realitat material, sinó que si hi ha una realitat que es pot conèixer és perquè el subjecte li dona forma. La importància del gir copernic à de Kant és que segons ell,...
SENSIBILITAT I ENTENIMENT
– La percepció és important i, segons Kant, ignorar-la significarà una errada dels dogmàtics racionalistes. Kant defineix dos processos necessaris per al coneixement: sensibilitat i enteniment. Aquests dos processos serveixen per posar els límits i fomentar el coneixement; s'han d'examinar amb deteniment el procés de percepció sensible i les condicions de coneixement que envolten al subjecte (i no l'objecte). La sensibilitat és una facultat passiva de rebre...
ÈTICA EMOTIVISTA
* La teoria ètica de Hume es coneix com emotivisme moral i podríem resumir-lo dient que les idees morals i ètiques (allò que pensam que està bé o malament) deriven de les nostres emocions o sentiments.
* La nostra distinció entre el bé i el mal no obeeix a criteris racionals: no puc deduir o demostrar què és el bé i, evidentment, tampoc puc recórrer a una instància superior (com Déu) per justificar els valors morals ja que l'empirisme nega la possibilitat de tenir
...