Sin título 1

B-L be-was/were-been:ser/estar bear-bore-borne:soportar beat-beat-beaten:golpear become-became-become:convertir-se begin-began-begun:comenzar  bend-bent-bent:girar betx3:apostar bite-bit-bitten:morder  bleed-bled-bled:sangrar blow-blew-blown:bufar break-broke-broken:romper bring-brought-brought:traer  build-built-built:construir burn-bunrnt-burnt:quemar buy-bought-bought:comprar catch-caught-caught:atrapar choose-chose-chosen:escojer costx3:costar cutx3:cortar dig-dug-dug:cavar do-did-done:hacer...

See on Wikiteka »

d

3.eros y psique: f.tecnica, autor: Antonio Canova cronologia,1787-93 material, marbre mides, 1’55 x 1’68 estil, neoclassic tema, mitologic localització, Louvre(Paris). Anàlisi: -Grup escultoric: home i dona abraçats al donar-se un petó. –Màxima tensió(petó) amagada pels braços dels protagonistes. –Sensació de moviment reforçada per la tecnica dels draps molls. –Equilibrada i proporcionada, representa l’ideal masculi i femeni del neoclassic. –Sense color, feta en marbre polit...

See on Wikiteka »

Sin título 1

1.afusellaments del 3 de maig 1808: f.tecnica, autor: Goya cronologia: 1814 tecnica: oli sobre tela mides: 2’66 x 3’43m estil: romantic/neoclassic tema: historic localització: El Prado, Madrid. C.historic, durant les guerres Napoleoniques, la França imperial entra en conflicte amb l’Espanya de Carles IV i l’envaieix al 1808, a partir d’aquí començarà la guerra de la independencia. Al 1814 va donar inici el congreso de Viena. Analisi, -Estem devant d’un cuadre on observem 4 grups...

See on Xuletas »

f

crisi del pacte del Pardo: La s. tragica va acabar amb el govern de Maura i la seva “revolución desde arriba” que consistia en: Reformar l’administració, acabar amb el caciquisme, obrir el sistema per  aconseguir més suports socials. Els nous liders politics serien del partit liberal de Moret i Canalejas. Dintre de les reformes d’aquest últim destaca “la llei del candau”, que limitava el poder de l’església, “la llei de lleves” i la seva aproximació a les forces catalanistas,...

See on Xuletas »

Sin título 1

crisi del civilisme: La situació a Espanya durant la primera decada del s.XX era de gran inestavilitat politica per diferents canvis en el govern i tenia a Alfons XIII com a cap d’estat. Els fets del cu-cut: La revista satirica anomenada “cu-cut” va publicar un acudit sobre l’exèrcit, el qual era el blanc de moltes crítiques des de la pèrdua de les colonies. La creació de l’exèrcit no es va fer esperar i el 25 de novembre, una guarnició va asaltar les imprentes del “cu-cut”...

See on Xuletas »

ss

jerga/argot: subcódigo lingüístico empleado por un grupo social para distinguirse del resto de los hablantes ,es decir, una serie de expresiones y palabras que les son propias. La utilización de lo que podemos denominar fórmulas lingüísticas de integración se da  especialmente en el campo del léxico. (vocabulario especial, tecnicismos, etc)  ej: j.militar: pasar revista, dar novedades j.estudiantil: chuleta, colgar el curso, j.futbolistica: fusilar, cantada j.delincuencia: mangar, chorizo...

See on Wikiteka »

S

5Ara Pacis/ ft: autor, desconegut cronologia, 13-9 a.c tipologia, altar material, marbre estil, romà imperial localització, museu de l’Ara pacis. D.formal: -Observem un temple sense sostre i que té una escalinata per entrar al temple. -Té portes al est i a l’oest. Per l’est s’introdueixen els animals i per l’oest el sacerdot. -Al pati exterior apareixen uns relleus que en temps de l’emperador eren policromats amb colors vius. -La decoració dels murs nord i sud recorda el dia de

...

See on Xuletas »

s

La virtut : la virtut s’adquireix per l’exercici i l’hàbit, la virtut consisteix en un terme mig, que no és el mateix que la mediocritat, sinó un equilibri entre dos extrems igualment viciosos Per això, “en relació amb el bé i la perfecció, la virtut ocupa el punt més alt.Distingeix dos tipus de virtuts morals i intel·lectuals. Entre aquestes últimes considera la prudència virtut de l’home sensat, i la saviesa culminació de la vida moral.Politica : organicisme social. “L’Estat

...

See on Wikiteka »

w

-Sòcrates pensava que el veritable saber és universal i necessari, és a dir, absolut.a partir d'un procés d’inducció que té com a punt de partida l’observació́ de la realitat. Amb els sentits captem les qualitats de les coses en reconèixer els trets comuns arribem, mitjançant l’abstracció, al concepte universal. Sòcrates no estava d'acord ni amb el relativisme ni amb l'escepticisme dels sofistes. Podem conèixer les coses precisament perquè les coses tenen una essència immutable,...

See on Wikiteka »