TERCERA GENERACION ANNALES
Al iniciar la década de los setenta Braudel se retira de Annales por discrepancias internas. Con su entrada, se distingue a una tercera generación que se caracteriza por su heterogeneidad, en donde no hay consenso metodológico, político ni intelectual. Sin embargo, algunos rasgos se pueden subrayar: el incremento de la presencia académica y social y el interés por estudiar la cultura. Sus fuentes de inspiración son Lucien Febvre, Jules Michelet y Michel Foucault....
SONDERWEG
6.4.1. ELS ORÍGENS DE LA TEORIA: L’ALEMANYA IMPERIAL I EL NAZISME
L’origen es remonta al II Reich (finals s.XIX), quan es parlava d’una evolució especial d’Alemanya respecte als altres països occidentals perquè no tenia una democràcia parlamentària, és a dir, el progrés industrial i científic no s’acompanyava de progrés democràtic. La idea estava molt arrelada en els sectors nacionalistes perquè buscaven un via entre l’autocràcia tsarista i la democràcia burgesa...
LA SEGUNDA GENERACION DE LOS ANALES.
En primer lugar hay que decir que el estructuralismo es una corriente del pensamiento francés de la posguerra. Algunos representantes como CLAUDE LEVI STRAUSS, en cuanto a la antropología, o BARTHAS en filosofía, son los pensadores destacados.
En el ámbito de la historia el mas relevante FERNAND BRAUDEL, director de la revista de los Annales, y que lleva a la escuela a la máxima importancia y relevancia, si BLOCH fue fundador y padre, BRAUDEL fue el que...
LA NUEVA HISTORIA POLITICA.
La historia política siempre se ha hecho, la novedad es que recupera dignidad, en primer lugar la recuperación viene dada por el fundamental aporte de las ciencias políticas. También hay una gran influencia de los fenómenos culturales.
Sus características son: ámbitos de interés ampliamente variados, no se dedica a personajes, va más allá, estudia en profundidad el fenómeno de los nacionalismos.
Otro gran ámbito son las biografías, se recuperan y vuelven...
LA NOVA HISTÒRIA CULTURAL:
Potser la tendència que més influeix en la historiografia actual. Té arrels en E.P. Thompson i de l’Escola Marxista Britànica en general perquè feia History from Below (Història des d’abaix) mostrant interès pels oblidats i els seus models culturals.
També, estava influïda per l’Escola de Birmingham que, a finals dels 60’ i gràcies a Stuart Hall, començava a estudiar les manifestacions culturals, sobretot la cultura popular (p.ex. TV, els còmics, etc....
HISTORIKERSTREIT BIS
7.1. L’ORIGEN DEL DEBAT HISTORIOGRÀFIC
El debat dels historiadors (=Historikerstreit) era conseqüència directa del Sonderweg. Durant els anys 80’ el debat arribà al seu punt àlgid (1986–1989) encara que avui se segueix discutint. Estava centrat en els problemes del nazisme i els seus crims, sobretot la qüestió de la responsabilitat.Als anys 50’ ja es debatia sobre aquest tema, sobre si el nazisme era o no conseqüència inevitable de la història d’Alemanya....
ESCOLA DE BIELEFELD
6.1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’HISTORIOGRAFIA ALEMANYA AL SEGLE XX I ETAPES
La historiografia alemanya del segle XX, a diferència dels francesos, es centrarà en història contemporània, sobretot en el segle XIX, però també en el XX. A més, sempre hi haurà un interès presenent per la història política sense excloure altres àmbits d’estudi.
Les etapes de la producció historiogràfica alemanya són 5:
EL QUESO Y LOS GUSANOS
Cuando el libro de Carlo Ginzburg titulado El queso y los gusanos. La cosmovisión de un molinero en el siglo XVI es publicado en Italia, en 1976, toda la historiografía occidental se encuentra viviendo los efectos inmediatos de la amplia serie de revoluciones culturales que, entre 1966 y 1969, sacudieron de maneras diversas a prácticamente todas las naciones del planeta. Porque desde China hasta Estados Unidos, lo mismo que desde Argentina o la India hasta Checoslovaquia...
EL POSTMODERNISME
8.1. CONCEPCIONS, CARACTERÍSTIQUES I PERILLS DEL POSTMODERNISME
A inicis dels anys 70’ es produí una crisi de valors i un enfrontament generacional. Es generalitzà el rebuig pel passat, per les seves experiències i per les certeses establertes en el passat.
El postmodernisme volia trencar totalment i a tots nivells amb allò considerat cert i establert i amb el model anterior. Per això, la definició és complicada. Seria una espècie de fusió de molts corrents que volien...